Localització
Localització
El municipi de Gavarda, està situat en la Ribera Alta, dins de la jurisdicció d’Alzira, dista 50 km de la capital (València) i 30 del mar Mediterrani.
A uns 1,5 km s’arriba al barri de Villarriezo, antiga capçalera del pont de ferro que creua el Xúquer des de 1917. Este és el lloc de transició entre la Gavarda nova, a mà dreta sobre el vessant de la muntanya, i la Gavarda Vella, que es resistix a desaparéixer, i on es troba el barri de Villariezo.
El terme municipal de Gavarda està situat a la vora del Xúquer, en la zona sud-oest de la Ribera Alta.
El riu junt amb la Séquia Reial del Xúquer envolten el poble, els seus límits municipals són: al nord Alberic, a l’est Castelló de la Ribera i Alberic, a l’oest Antella i al sud Càrcer, Alcàntera del Xúquer, Beneixida i Castelló de la Ribera.
La superfície és regularment plana excepció feta d’una zona d’escassa altura pels sectors oest i nord.
El terme té una superfície aproximada de 7,98 km2.
| Denominació Oficial: | Gavarda |
| Superfície: | 7,80km2 |
| Població: | 1.174 Hab |
| Gentilici: | Gavardí / na |
| Partit Judicial: | Alzira |
| Coordenades | 39º 05’N – 00º 33’W |
Dades d'interés
La superfície del terme és plana, excepte la part nord i nord-est que és una xicoteta zona muntanyenca, on es troba el municipi nou de Gavarda, amb altures màximes de 150 m, amb les denominacions de Lloma Teixonera, Lloma Plana i Bateria. El terme municipal està situat a la vora del riu Xúquer, en la zona sud-oest de la comarca. El riu junt amb la Séquia Real del Xúquer envolten el poble.
Des de València, s’accedix a esta localitat a través de la A-7 prenent després la CV-557.
Nou Emplaçament
La història recent de Gavarda es dividix en dues etapes molt definides, abans i després de la riuada de 1982.
En un principi semblava que tots estaven conformes amb la idea del nou emplaçament però a mesura que passava el temps, anaven apareguen divergències, l’Administració Central semblava que també tenia interés en què eixe projecte es duguera a terme i posà tots els mitjos per a facilitar els tràmits.
Fer un poble nou no és qualsevol cosa, i més quan encara no s’havia decidit on ubicar-ho; com que no estaven fetes (al cent per cent) les transferències d’Obres Públiques, hi havien involucrades quatre administracions: Ministeri, Conselleria, Diputació i Ajuntament.
Es compraren terrenys i es anivellaren dintre de les possibilitats, es procedí (segons els pendents) a traçar els carrers, conduccions d’aigua potable, clavegueram, electricitat i telefonia, és a dir, urbanitzar.
El 8 de novembre de 1991 va ser inaugurat un nou assentament per a Gavarda.
Es feren divuit tipus de vivendes amb l’objectiu de reubicar a tots els veïns i veïnes de Gavarda; va ser un procés llarg i costós; el primer edifici que es va construir, va ser el dedicat a consultori mèdic i vivenda del metge, edifici que si no recorde mal, va ser costejat per la Diputació Provincial de València.
En l’esmentat edifici, mentre ens construïa el “poble nou”, s’ubicaren les oficines de FOMENTO (empresa constructora), que amb posterioritat es traslladaren a “uns barracons” ubicats al centre de l’espai que avui és la Plaça de l’Ajuntament; següent ocupat provisionalment per les oficines municipals.
Quan el poble nou començà a ser habitat, mancava de servicis com Escoles Públiques, un edifici nou per a la Parròquia, l’edifici per a l’Ajuntament, així com les dotacions esportives contemplades en el “Acuerdo Marco”, és a dir, sols hi havia vivendes, però a poc a poc totes les instal·lacions previstes es feren realitat.
A poc a poc es van anar construint els edificis públics, com ara, l’Escola, l’Ajuntament, el Centre mèdic, Centre Social…, la qual cosa va fer que els veïns tornaren a tindre la sensació de viure al “poble”.
El centre de salut, així com la vivenda del metge, va ser la primera casa que es va construir en el poble nou, en un principi va tindre diferents utilitats fins que va anar normalitzant la vida dels veïns.
Valencià 
Spanish